1. Benvinguts lectors i benvingut Josep-Maria, comencem ara la trobada digital.

» Hola, jo estic a punt des de les 5. Endavant amb les preguntes que tingueu, vejam si les sabré respondre.

2. Senyor Terricabras, creu que abans de proposar una consulta per la independència no hauriem de proposar quin model de país volem seguir? gràcies

» No, em sembla que no. El que volem és un país democràtic. L´organització partidista i ideològica ja es produirà quan puguem decidir per nosaltres mateixos.

3. Tu creus que podem ser indepedents si més de 2 milions i mig de catalans paguem l´aigua de l´aixeta a una empresa francesa (AGBAR és propietat de Suez Evironements), si més del 90% de les pel·lícules i musica son de cultura americana, si tota la tecnología es USA o japonesa, si vivim bé a costa d´explotar gent de fora que a sobre els hi fem la vida impossible, si el territori que un rei nascut a Montpeller el 1200 va conquerir, assassinant, externimant i repoblant i que ara en diem paisos catalans? No seria millor ser una mica més humans i no fer com els gossos que marquen el territori pixant a cada cantonada?

» Aquests problemes, i molts més, els tenen tots, absolutament tots els països del món. Alguns en tenen de més grossos encara, continuen fent barbaritats i són independents. Em sembla que la independència, com en la vida personal, és primer, i les febleses, com en la vida personal, s´han d´evitar tant com es pugui. De fet, avui, ja no hi ha països ben independents, sinó només interindependents. Això és el que alguns volem, ser normals, ser com els altres.

4. Josep-Maria, quin partit creus que és el més útil per aconseguir la independència del país?

» No en tinc ni idea. Suposo, però, que això no dependrà d´un sol partit. De fet, em sembla improbable que arribi mai la independència si no és un desig transversal del poble. Així és com ha anat arreu.

5. Creu que l´estat-nació és una estructura vàlida per resoldre els problemes del s. XXI? No som davant d´un canvi de paradigma prou important com per replantejar-se estructures organitzatives del segle XVIII?

» Sí, efectivament, això ha de canviar. El que passa és que voldria que el meu país hi participés a l´hora de decidir el tipus de canvi que s´ha de fer, i això només s´aconsegueix si s´és independent. Si no, fins i tot aquests canvis els faran sense nosaltres o, pitjor, a costa nostra.

6. VOSTÉ CREU SINCERAMENT QUE SI TINGUESSIM INDEPENDENCIA PERO MANATS PER ELS MATEIXOS POLÍTICS QUE TENIM ARA, ANIRIEM MENYS MALAMENT?

» Si tinguéssim independència, no sé per què l´haurien de dirigir els mateixos. Ara bé, la dirigís qui la dirigís, seria molt millor. Perquè el fet mateix de ser independent ja et dóna unes possibilitats noves que ara no té cap polític ni cap partit.

7. Quan siguem independents, a qui ens queixarem? No tindrem excuses, no?

» I tant que sí, ens queixarem a aquells que directament haurem triat i que podrem, directament, destriar quan ens doni la gana.

8. Josep-Maria, quin govern t´agradaria que sortís de les eleccions nacionals catalanes d´aquest any?

» No sé encara quines seran les opcions possibles per triar. Però m´agradaria que, en tot cas, sortissin un parlament i un govern que encaminessin, a curt termini, la independència de Catalunya. Si no és així, hi haurà poca diferència entre un govern o un altre, senzillament perquè tots dependran d´un altre govern (a Madrid), que és el que manarà de debò.

9. Bones Josep Maria. A l´any 2010, de què filosofa un filòsof? Amb l´stress del dia a dia, tens temps de pots parar, seure i ferte preguntes existencials. Jo no tinc ni dos minuts! Una salutació des de Figueres! Pep.

» Home, tens raó, no és que tingui massa temps. Però, vaja, en tinc, perquè al capdavall faig classes i per tant les he de preparar, he de llegir, pensar, etc. Ara, francament, de preguntes "existencials" en tinc poques. Dec ser un filòsof d´estar per casa, perquè a mi no em preocupa l´existència -que és un fet- sino les condicions de l´existència, sobretot per a molts que estan molt pitjor que jo.

10. Vostè creu que l´estat ha de ser una font identitària en els temps actuals?

» L´Estat ha de respectar les identitas que acull. Per dir-ho ben simplement: ha de respectar i protegir totes les DIFERÈNCIES, però ha de combatre les DESIGUALTATS.

11. Com podem superar la manca de valors de la nostra societat i més en un moment tan crític com l´actual?

» No crec que la societat estigui mancada de valors. El que passa és que molts valors no ens agraden i d´altres sí. Però, de valors, evidentment que n´hi ha. El que hem de fer és promoure aquells que ens semblen millors. No sempre ho fem. Tampoc no sempre és fàcil.

12. Estàs d´acord amb el discurs d´en Carretero? Ets afí a Reagrupament? Veus en Joan com un líder capaç de cohesionar la massa social i dur-la cap a l´indpendència? Jo, personalment els veig una mica perduts i difusos. Gràcies. Albert P.

» No he tingut encara cap relació amb Reagrupament. Confio que algun dia algú me n´expliqui alguna cosa. M´agrada la seva decisió de treballar per la independència, però en canvi tinc dubtes sobre com organitzaran la seva força (que sembla considerable) i com gestionaran el dia a dia en el parlament, fins que no arribi la independència. Confio que ells puguin aclarir aquests punts, perquè qualsevol força independentista mereix el meu respecte i, sobretot, la meva esperança.

13. La societat del coneixement ens du cap a una deshumanització dels valors? O la mecanització del pensament és l´únic horitzó possible en una societat que ja no té temps per pensar?

» La societat del coneixement, com totes, resulta ambigua: pot portar cap a una banda o cap a l´altra. La tècnica no ens diu què n´hem de fer ni per a què l´hem de fer servir. Això depèn bàsicament de nosaltres. Per tant, no li podem donar a ella les culpes de les coses que nosaltres no sabem fer.

14. Hola Josep Maria. Amb tot el que està passant a Salt té sentit dividir encara més la població? m´agradaria escoltar un raonament d´algú com vosté sobre la problemàtica de Salt. Moltes gràcies. Àlex

» Em sembla que el que passa a Salt s´ha de tractar amb extraordinària prudència. Tothom sap que una immigració tan gran, tan sobtada, en tan poc temps, ha de crear situacions conflictives per força. I tothom sap que, en època de crisi. els que la rebran més fort seran els nouvinguts, que acostumen a ser gent amb menys preparació i menys mitjans (per això acostumen a ser refugiats econòmics). Per tant, calma. Procurem de no llençar pedres contra cap teulat. Fins ara les coses s´han fet prou bé. A mi, si m´ho permets, fins i tot em sorprèn que a Catalunya no hi hagi hagut conflictes abans, perquè la situació no és fàcil. Però això vol dir que les coses no s´han pas fet tan malament com alguns volen fer veure. En això els mitjans tenen una gran responsabilitat que han de saber exercir.

15. Vosté creu que tothom persegueix la independència amb els mateixos objectius? És a dir, n´hi ha que palntegen un estat «socialista», altres un estat xenòfob, altres un estat proteccionista... què en pensa?

» Home, no sé si hi ha algú que persegueixi un estat xenòfob! Seria ben estrany. Ja he dit abans que em sembla normal que les diferències ideològiques s´expressin un cop s´organitza l´Estat independent. Però, és obvi que no tothom el vol per les mateixes raons, tal com no tothom viatja, estudia o fa altres coses per les mateixes raons.

16. Creu que a Europa, algú està al cas de les consultes? VOl dir que no ens ignoren (amb el vist i plau d´Espanya)?

» Algú sí que n´està al cas, perquè fa poc va ser aquí, per exemple, una diputada escocesa per parlar-ne. I hi ha altres exemples. És cert, però, que a Espanya no li interessa que se sàpiga. Recordi, però, que després de la consulta d´Arenys de Munt, tota la premsa internacional -o almenys bona part d´ella- se´n va fer ressò. Ara bé, sóc partidari d´internacionalitzar molt més, i de debò, les nostres aspiracions. Aquesta és una feina fonamental (que trobarà silencis i silenciadors), que s´ha de fer com abans millor.

17. Un cop aconsegudia la independència, que prefereix un govern d´esquerres o de dretes?

» Jo prefereixo un govern d´esquerres. Però els demòcrates acceptarem, és clar, el govern que vulgui la majoria, que en això consisteix precisament la democràcia.

18. El nostre model de segregació hauria de ser el de Txecoslovàquia? Se li acut algun altre?

» El de Txecoslovàquia em sembla esplèndid, però només va ser possible perquè les dues parts hi estaven d´acord. De moment, no em sembla que sigui el nostre cas. Tanmateix, no abandono la idea que potser algun dia Espanya també es vulgui desempellegar de nosaltres. Seria magnífic! Un altre model és el de la declaració unilateral d´independència per part del parlament de Catalunya, que al capdavall és l´òrgan democràtic de la nostra sobirania nacional.

19. Només cal llegir alguns blocs per adonar-se que molta gent vol una Catalunya independent totalment excloent. Per això parlo d´un estat xenòfob (les coses pel seu nom)

» Em sembla un error monumental. De vegades dic que el dia que proclamem la independència, espero tenir al costat gent que ho faci en castellà. És la majoria del poble de Catalunya qui ha de decidir, no uns quants amics, parent o coneguts, no els que pensen només així o aixà. Catalunya ha de continuar essent plural, com ho ha estat sempre.

20. No creu que els símbols i elements que envolten "la independència" s´haurien d´adaptar al segle XXI. La ratafia, la barretina i els cantautors estan molt bé, però la societat catalana evoluciona. No creu que hi ha gent que no s´identifica amb aquests elements i per això és més escèptica?

» Potser sí, no li sabria dir. Perquè, quan vaig a Àustria o a Holanda veig que la gent va pel carrer amb els seus vestits més tradicionals, cosa que aquí ens faria mitja vergonya. El que sobretot ens ha passat és que se´ns han imposat símbols forasters (vull dir espanyols), com si fossin els nostres, i els nostres s´han presentat com a caducs, carrinclons i passats de moda. Em sembla que convé canviar les coses. Ara, també podem modernitzar els símbols. Ho farem, segur, el dia que siguem normals. Ara ens passem la vida protegint-nos i defensant-nos. Per això és tan important la independència, perquè ella mateixa ens permetrà viure de manera diferent, sense complexos ni submissions.

21. Que n´opina de Plataforma per Catalunya?

» És la del senyor Anglada, oi? És la plataforma més oposada a les meves idees i conviccions. Confio que no tingui més èxit del que, malauradament, ja ha tingut. Tant de bo les tesis democràtiques s´imposin i ells hagin de plegar.

22. Avui la UOC ha publicat un estudi que diu que més de la meitat dels espanyols veuen amb bons ulls la independència per Catalunya. Llavors a què ve tot aquest recel?

» Bé, això de les enquestes és força relatiu. Demà podria ser que en sortís una altra dient a l´inrevés. Perquè si les coses fossin així, ¿com s´explicarien els seus recels, i no els nostres?

23. Pot fer política-ficció i definir les relacions Catalunya-Espanya de després de la independència? Joan

» Com les relacions Andorra-Espanya, relacions d´amistat i de respecte. Segons com es faci la separació, aquesta amistat i respecte serà més ràpid o menys. Fixi´s, però, que Espanya està encantada amb Portugal i amb totes les antigues colònies americanes. I en canvi van fer totes les guerres possibles perquè no s´independitzessin. Ja se sap. Els fets s´imposen. I el temps suavitza i arregla moltes coses.

24. Vostè parla de símbols nacionals i de respectar la pluralitat d´identitats. No li sembla que els símbols volen precisament imposar identitats?

» No necessàriament. Els símbols representen coses, com passa a casa amb un objecte que el pare ha estimat molt i que tots respectem i venerem, per exemple. Ara bé, si algú no se sent identificat amb un símbol, no hi ha res a dir, potser en tindrà un altre, o cap. En aquests casos, no s´ha de dramatitzar ni esperar que tothom ho veurà igual.

25. M´agradaria saber quins són els principals avantatges de la independència per vosté.Moltes gràcies

» Suposo que no els he de detallar tots, perquè no acabaríem ni avui ni demà. Per això, només assenyalaré UNA cosa: la independència d´un col·lectiu que la vol, com la independència del jove que la vol, és bona per si mateixa, perquè et permet desplegar-te en llibertat i com et doni la gana. Si t´erres, ho fas tu. La independència és més llibertat. La dependència ja sabem què és.

26. Vosté donaria l´opció als catalans que vulguin es puguin acollir a la nacionalitat espanyola, si és el seu desig i en el cas que hi hagués independència?

» Jo sí que ho faria. I que poguessin continuar vivint aquí si volguessin. És clar que llavors -i això em sabria greu- segurament no es considerarien catalans com els altres, perquè ja se sap que qui se sent estranger, doncs, això, se´n sent. Em semblaria una llàstima que persones que han viscut molts anys aquí encara se sentissin estrangeres. Ara bé, si se senten catalanes però volen un passaport espanyol, doncs, la mar de bé.

27. S´imagina un alcalde a un poble de Girona d´origen magrebí?

» I tant que me l´imagino. I passarà aviat. Fins i tot penso que potser tindré un gendre d´aquest origen. Per què no? El problema no és l´origne, sinó la voluntat, l´arrelament, el projecte, l´afecte.

28. Coneix algun cas que, amb una declaració unilateral d´independència, hi hagi hagut un procés de segregació sense guerra?

» Em sembla que tots els que conec han vingut ACOMPANYATS o PRECEDITS d´actes bèl·lics. D´altra banda, gairebé és normal, perquè si la declaració és unilateral vol dir que els altres s´hi oposen. Ara bé, això encara no ha passat mai en els països més antics de la UE. Hem de pensar que tots hem après alguna cosa, que les grans declaracions que fem, de respecte a la llibertat i la democràcia, han de servir d´alguna cosa. Per tant, en el nostre cas, potser sí que hi hauria algun intent de repressió més o menys armada: l´hauríem de resistir i, sobretot, difícilment el podria consentir la UE i la comunitat internacional. L´època dels pronunciaments, cops d´Estat i reaccions militars em sembla que s´ha acabat. Hi confio de debò, no solament per Catalunya sinó també per Espanya!

29. TIndrem dues llengües oficials? Josep

» No ho sé, perquè ningú no m´ha encarregat aquesta feina (és broma!). Sospito, però, que n´hi haurà una (el català) i que una altra llengua molt i molt parlada (el castellà) haurà de fruir d´un tracte especial. Al capdavall, a Andorra, amb totes les dificultats, també només tenen el català com a llengua oficial.

30. Parlem d´una independència de gestió econòmica i de recursos o d´una independència basada en la identitat i la cultura? Les dues coses han d´anar juntes?

» Jo parlo d´una independència política, vull dir global. La independència de recursos, per exemple, ja la tenen al País Basc. No em sembla malament, però em sembla poca cosa i, a molts bascos, també. Entre altres raons perquè, fins i tot en aquest cas, les GRANS decisions monetàries, financeres, bancàries, les acaba decidint l´Estat. La independència es té tota o no. I, si no, preguntem-ho a molts joves avui.

31. Vosté que és filosof m´ho aclarirà. Ser independentista forma part de l´esència de l´èsser huma?

» Ai, em sembla que no. Potser perquè no sé ben bé (ja veu si sóc mal filòsof) què deu ser això de "l´essència de l´ésser humà". Si parlem de llibertat, llavors sí, perquè els humans volem llibertat. Ara bé, com s´organitza aquesta llibertat i quina llibertat ja em fa feliç i content, això depèn de moltes condidions històriques i personals.

32. Bé, ara tindrem l'última pregunta de la trobada digital d'avui

» Vinga, endavan, estic encantat amb totes aquestes preguntes. No sé si les hauré contestat a satisfacció dels preguntants, però he fet el que he pogut.

33. Que en pensa de la gent que no vol independència i no va a votar en aquests referèndums?

» Que és una llàstima que no aprofitin l´ocasió per fer sentir també la seva veu a favor del no. La democràcia és això: opinió lliure. Per això les consultes són un gran, magnífic, exercici democràtic. Que alguns no el vulguin aprofitar em sap greu.

34. Moltes gràcies a Josep-Maria Terricabras per la col·laboració i als nostres lectors per les preguntes. N'han quedat motles per contestar, però podeu seguir parlant sobre les consultes al fòrum que «diaridegirona.cat» ha preparat a l'Especial de les Consultes. Fins a la propera!

» Acabo de dir gràcies en un text de comiat. Ho repeteixo. Moltes gràcies a tots. Ha estat un plaer. Fins a una altra ocasió. Josep-Maria Terricabras

No sé si és massa tard, però m"adono que hi ha un text de comiat. Gràcies a tots. Ha estat un plaer. Josep-Maria Terricabras