1. Cada any, en època de preinscripcions escolars, ens trobem amb un problema: un dels criteris que dóna punts en el barem per a lŽassignació dŽuna plaça escolar és el domicili familiar i això, dŽacord amb la normativa del Departament dŽEducació sŽacredita amb el DNI i/o NIE dels pares. El problema és que quan el domicili ha variat i sobretot quan són localitats diferents, la mateixa normativa estableix que sŽha de presentar, a més del certificat de convivència de lŽajuntament, el resguard de renovació del document. Doncs reiteradament, els interessats manifesten que a les comissaries i al Registre de Comunitaris els neguen la renovació amb lŽargument que el document no està caducat. Això és correcte? Gràcies. Carme (Blanes).
» Segons el Reial Decret 1553/2005 de 23 de desembre, que regula l’expedició del Document Nacional d’Identitat i el certificat de firma electrònica, en el seu article 7.2 deixa ben clar que s’haurà de procedir a la renovació del DNI en els supòsits de variació de les dades que es recullen en el mateix, com és la modificació del domicili.
Per tant segons aquest Reial Decret, si una persona modifica el seu domicili queda obligada a renovar-lo.
Gerard PRAT RIURÓ.- Advocat
2. Vaig tenir un judici el mes de juny de lŽany pasat. El jutge el va absoldre i el meu advocat va dir que faria recurs perquè no era just, el noi es va pasar un stop. La meva pregunta: és normal que a dia dŽavui encara no sapiga res del recurs? És que ho trobo molt estrany. LŽadvocat en diu que aquestes coses tarden molt. Gracies per poguer-me atendre!
» Malauradament el seu advocat té tota la raó. La justícia de vegades és lenta ja sigui per falta de mitjans o perquè en ocasions els assumptes són complexes i això provoca que es demorin molt en el temps. Un exemple de l’exposat són els recursos que es presenten contra les sentències i diferents resolucions que es dicten i que fan pensar que no obtindrem mai una resposta.
Pau VILA RUTLLANT.- Advocat
3. Bona tarda. Estic interessat a conèixer si hi ha cap norma que reguli la presa de fotografies en els espais escolars durant les activitats obertes a les famílies. Es tracta de saber si es poden fer fotografies on apareixin infants companys dels nostres, de gups i dŽambient general, sempre en el ben entès que no es publicaran, ni es difondran, ni seran reproduides per cap mitjà. Fotografia amateur i familiar, simplement. Moltes gràcies.
» El dret a la pròpia imatge és un dret fonamental. La utilització d’imatges de menors amb finalitats publicitàries, comercials o d’anàloga naturalesa; estan degudament regulades i és necessita la corresponent autorització. Per això és freqüent que a les escoles demanin autorització als pares per tal de fer fotografies als menors.
En tot cas, ens hauríem d’atendre als usos i costums socials per considerar si la fotografia afecta o no a la pròpia imatge. En el cas que comenta, i utilitzant el sentit comú, no sembla que hagi d’haver-hi cap problema per fer aquestes fotografies familiars sense difusió de cap típus.
Josep PRAT Riuró – Advocat -
4. En primer lugar quiero darles las gracias por contestar a mi pregunta de la semana pasada sobre quien tiene que pagar las deudas de una persona que fallece. Sólo quería decir que dicha persona en cuestión no tenia bienes ni había hecho testamento alguno, estaba separado legalmente, tiene una hija de 23 años que esta estudiando, padres y una hermana. ¿Quien es el heredero de las deudas si no tenia ningún bien?¿Pueden reclamar por vía judicial? Gracias de antemano.
» Gràcies pels seus comentaris. Pel que comenta, al no haver-hi testament, s’aplicarien les normes de la successió intestada del dret català. Per tant, la condició d’hereu correspondria, en primer lloc, a la filla, en el seu defecte, als pares i, en últim terme, a la germana. Ara bé, l’herència es pot acceptar o repudiar lliurement. En el seu cas, si no hi ha béns que heretar, es podria repudiar l’herència, el que s’ha de fer en escriptura pública. Convindria que la repudiació la fes, no només la filla, sinó també els pares i la germana, com a cridats legalment a l’herència.
Miquel GARCIAS MIQUEL.- Advocat
5. Un empresari pot treure o rebaixar el sou del treballador i, si fos axi ,que es pot fer? I que li pot pasar a lŽempresari? Gràcies.
» Com a regla general el salari d´un treballador no es pot rebaixar sinó és perquè es modifiquin les condicions pactades de treball. Únicament es podran deixar de percebre aquells conceptes salarials que responguin a criteris objectius com la productivitat, incentius, etc., que si no s´assoleixen no donin de dret a la meritació dels mateixos. En altres casos haurà de reclamar l´empresari. Si desitja que estudiem el seu cas concret i si és possible una reclamació a l´empresari per impagament pot posar-se en contacte amb aquest despatx.
Luis MORENO PRAT.- Advocat
6. Bon dia. Es tracta dŽun edifici que té una entrada general per 3 escales. Cada escala té la corresponent comunitat individualitzada. Segons les escriptures, lŽentrada general o comuna de les 3 escales, és propietat dŽuna escala, però amb la consecuent servitud de pas respecte a las altres dues. També, per escriptura publica, els propietaris de tots els pisos tenen el deure de contribuir a les despeses del manteniment de lŽentrada general. Pregunta: lŽentrada general té un president que, fins ara, sempre era el propietari dŽun pis dels que tenen la propietat de lŽespai de lŽentrada general. Ha de ser, o pot ésser president un propietari qualsevol, sense ser de lŽescala de la propietat de lŽentrada general ? Moltes gracies.
» La condició de president d’una comunitat ha de correspondre necessàriament a un propietari que formi part de la mateixa. Per tant, i pel que explica, la condició de president de la comunitat on és l’entrada general no pot recaure en un propietari de les altres escales, ja que no forma part d’aquella altra comunitat.
Miquel GARCIAS MIQUEL.- Advocat
7. Resulta que el propietari dŽun pis té, a lŽaltre costat del replá, una terraça, (tot escriturat ), i en aquesta terraça hi va edificar un “cuarto” amb armaris i tot molt ben acabat, finestra inclosa al pati del cel obert. A lŽescriptura, malgrat tenir lŽobra més de 40 anys, no hi figura. Voldria saber quina validesa legal té lŽobra i si gaudeix , a efectes comunitaris, del mateix tracte que el pis.
» Per donar una resposta el més ajustada possible a la seva pregunta, hauríem d’examinar les escriptures del seu pis i les de la comunitat per saber quina condició té aquesta terrassa i, per extensió, les obres realitzades. També s’hauria de saber si aquestes obres es van fer amb el permís de la comunitat, i si s’han consentit de manera pacífica per la resta de propietaris. De tota manera, si efectivament les obres tenen més de quaranta anys, és possible que els seus drets estiguin consolidats pel pas del temps per usucapió.
Miquel GARCIAS MIQUEL.- Advocat
8. Hola. Suposo que us ho preguntarà tothom, però es pot emprendre alguna mesura legal contra Endesa per deixar-nos 3 dies sense llum. A lŽEmpordà encara hi ha molts pobles que estem a les fosques. Gràcies.
» El que els hi recomanem a les persones que vulguin reclamar pel fet de l’apagada de la xarxa elèctrica a causa de les nevades contra les companyies elèctriques que tinguin contractades respectivament, és que deixin constància dels perjudicis ocasionats a través d’un burofax i que puguin desprès acreditar els danys ocasionats. El que presumiblement passarà és que les companyies al·legaran una causa de força major i, per tant, no es faran responsables dels danys ocasionats. Altrament, també pot passar, com en altres ocasions, que les companyies, per tal d’evitar una propaganda negativa, abonin part de les factures a les persones que hagin reclamat.
Josep PRAT RURÓ – Advocat -
9. Me he resbalado por la nieve y me he hecho un esguince en el tobillo. Ayer oí a Saura diciendo que el domingo se dio la alerta por la nevada. En los paises nórdicos, cuando prevén una situación así, echan sal en las calles 3 días antes. Aquí nada de nada. Puedo pedir explicaciones al ayuntamiento o alguna indemnización por la caída. Si hubieran actuado bien, quizás no hubiera resbalado.
» Per poder exigir responsabilitat patrimonial a alguna administració pública com és un ajuntament, cal que es tracti d’un dany efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat respecte a una persona o grup de persones. No obstant això, la Llei 30/1992 de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú preveu que no es podrà exigir responsabilitat administrativa en cas de força major. Donat que una nevada com la que hem patit entra dins dels supòsits de força major (esdeveniment extern i imprevisible o previsible però inevitable), no podrà sol•licitar cap indemnització per la caiguda.
Ara bé, si un cop produïda la nevada l’Ajuntament no realitzés cap actuació o no posés els mitjans necessaris al seu abast per tal de restaurar la normalitat i evitar situacions de riscs per als ciutadans, i com a conseqüència d’aquest anormal funcionament dels serveis públics, vostè patís una lesió, aquesta sí que seria indemnitzable.
Marta VALLS SALADA.- Advocada
