1. Perquè en alguns països subtitulen i en altres doblen. Quins criteris es segueixen per prendre aquestes decisions?

» El fet del doblatge prové dels paísos europeus que en el seu moment patiren llargues dictadures. En aquest sentit, dictadors com Franco o Mussolini varen creure que doblar les pel·lícules afavoriria la seva llengua en contra de l´anglès. El problema fou que llavors la gent s´apropà més al cinema nord-americà que no pas al nacional, és a dir, tot al contrari del que es pretenia. Actualment, la majoria de paísos europeus subtitulen les pel·lícules i sèries de televisió forànies. Excepte, com dèiem , Espanya, Itàlia i, en menor mesura, Alemanya.

2. Estàs d´acord que una manera d´ajudar i potenciar el cinema en català seria apostar per la producció pròpia... Generar cinema en català, no traduir el que ja està fet..... Salut. Mar

» Sens dubte. El que està clar és que si es vol fer un cinema de qualitat en català ara pr ara són necessàries, com dèiem abans, les subvencions. Només així els realitzadors podran generar unes pel·lícules que poguem considerar com a pròpiament catalanes. De fet, en els darrers anys ja s´ha pogut comprobar la diferència que esxiteix entre el cinema realitzat a Catalunya i el que es fa des de Madrid

3. S'ha de subvencionar tant el cinema? o simplement si no funciona no funciona, amb la dansa per exemple no hi ha tants ajuts. O en la gastronomia, sembla que el cinema en català (o el cinema espanyol) hagi de triumfar al preu que sigui..... No és antinatural alimentar una cosa que no triomfa? Gràcies

» No conec massa el cas de la dansa, però si que és evident que la majoria de fets culturals (cinema, literatura, música, teatre...) reben subvencions. La cultura sempre ha estat deficitària econòmicament, sobretot aquelles propostes que intenten innovar i que no volen ser supervendes. Seria fantàstic que no calguessin aquests ajuts, però crec que és el preu que es paga per prioritzar la qualitat i el risc.

4. Que ens penses dels premis Gaudí? valores positivament que només es premiin pel·lícules que tinguin un mínim de treballadors catalans?

» Com comentava, els premis Gaudí i l´Acadèmia de cinema catlà són molt joves i, naturalment, encara els manca coses per milorar. Ara per ara, crec que l´objectiu és que es consolidin. El tema de la selecció de pel·lícules també sempre crea controvèrsies, potser caldria una major transparència en aquest aspecte.

5. Quina és la millor pel·lícula "catalana" que has vist? creus que té futur el cinema que ja neix en català?

» Buf, n´hi ha unes quantes de molt bones. Ara penso amb "La leyenda del tiempo", però n´hi més... El futur del cinema en català sempre anirà condicionat per la necessitat que tingui la gent per veure´l. És evident que si tothom prefereix un altre tipus de cinema costarà molt tirar-lo endavant.

6. Els experts preferiu V.O. subtitulada, els que no anem massa al cinema preferim doblades i en català. Quin es la despesa de subtitular o doblar? Gracies Miquel de Tordera

» El cost que suposa doblar una pel·lícula multiplica per deu el de subtitular-la, ja que les hores qeu hi dediquen els actors de doblatge es paguen cares. Tot i això, potser pel què dèiem del costum històric, les distribuïdores encara prefereixen doblar i gastar-se més diners, ja que el públic respòn.

7. te futur un cinema com el truffaut? hi ha rumors de que l´ajuntament està esperant que arribi a un estat ruinòs, no li falta gaire, per tancar. que en penses?

» El futur del cinema Truffaut depèn majoritàriament dels cinèfils i els gironins en general. Són els espectadors i la societat els que considerin si el Truffaut és una proposta ralment necessària a Girona. De moment, tenim un públic no gaire ampli però fidel que ens diu que si que val la pena.

8. No creus que caldria obligar les sales a programar, com a mínim, un 50% en versió original?

» Això ja és una altra guerra. La nova llei ho podria haver previst, però crec que van veure que se´ls acumularia molta feina si, a banda dels distribuïdors, s´haguessin de barallar amb els dobladors. És un debat que s´hauria de plantejar, naturalment, però crec que "ara no toca".

9. Quin actor català destacaries? i director? Creus que hi ha potencial per crear una escena cinematogràfica catalana? Gràcies. MAr

» El planter d´actors i actrius catalans és immillorable. També podem aplicar-ho a l´alt nivell de tècnics (fotògrafs, efectes especials, músics...) dels quals disposem. El nivell és excel·lent. Per dir un actor (n´hi ha mots que em semblen fantàstics), ara per ara em quedaria amb l´Eduard Fernández. Director (també entre d´altres), l´Isaki Lacuesta.

10. Es necessaria aquesta llei en aquests moments de crisi econòmica?

» Sens dubte, qualsevol llei que crea polèmica té partidaris i detractors. Aquests últims sempre buscaran allò negatiu. Estic segur que encara que no hi hagués crisi, també es diria que el moment no és l´adeqüat...

11. dues preguntes: primera: creus que quan es programa una pel·lícula subtitulada en català al truffaut, baixa el nombre d´espectadors? segona: heu notat que dilluns van fer vaga els altres cinemes, en nombre d´espectadors? us considereu uns esquirols?

» 1a: No, a l´area de Girona i comarques el fet que un film es dobli o subtituli en català no afecta a les xifres. Potser a Barcelona i l´àrea metropolitana ho poden notar més, ja que el públic és diferent. 2º: si, efectivament ahir dilluns vam tenir un increment d´espectadors, sense ser espectacular. Això d´esquirols, cadascú es posiciona com vol...

12. Isaki Lacuesta és un exemple del que podria ser el cinema català?

» Exacte. Un tipus de cinema fet aquí i amb una notable repercussió internacional. No cal que les temàtiques hagin de centrar-se en fets únicament catalans. Es tracta de fer prevaler la qualitat. Pel·lícules de l´Isaki com "Cravan", "La leyenda del tiempo" o "Los condenados" així ho demostren.

13. Què en penses del premis gaudí? Com a crític que et semblen les pel·lícules guardonades¿

» Els premis Gaudí en general, com tot, poden millorr, sobretot en la selecció de pel·lícules nominades. pel què fa als guardons d´ahir, em van semblar justos, ja que van premiar aquelles pel·lícules catalanes que aposten per un model de cinema més proper a l´europeu que no pas aquelles que s´apropen a un cert cinema nord-americà. "tres dies amb la família", "Les dues vides d´Andrés Rabadan" i "Los condenados" són films que saben combinar la pel·lícula d´autor amb el gran públic.

14. Ens venen que el cinema en català té una identitat pròpia, que és genuí i que per això s´ha de promocionar. En canvi, la gala dels Premis Gaudí que van fer ahir, feia un tuf d´Oscars que no es podia aguantar: catifa vermella, photocall, muntatge a l´escenari... Si som tant autèntics, perquè no podem evitar copiar als yankees?

» Crec que és inevitable. Qualsevol cerimònia d´entrega de premis en qualsevol país, sobretot de premis cinematogràfics, opten per aquesta mena de model, potser per justificar una audiència televisiva. Una cerimònia més sòbria no donaria tantes portades ni notícies, fet que no interessa als organitzadors.

15. Al Truffaut soleu programar cine minoritari. Com és que no programeu més pelis catalanes que realment són una minoria?

» Si fessim un cop d´ull a les estrenes del Truffaut dels darrers mesos, veuriem que hi ha una notable presència de cinema fet a Catalunya. En u breu interval de setmanes hem estrenat el "petit indi" de Marc Recha, "Ich bin Enric Marco" (documental català) i hem recuperat "tres dies amb la família".

16. La nova Llei preveu que no es doblin més pel·lícules del català al castellà i visceversa, quan estan rodades en aquestes llengües. Potser no se n´ha parlat gaire aquests dies. Jo penso que és un encert en tota regla. Com ho trobes?!

» Si, crec que si tots plegats tenim la capacitat i el privilegi de dominar aquestes dues llengües, hem de gaudir d´aquestes pel·lícules en la seva versió original.

17. Potser a altres llocs s´en riurien d´aquest intervencionisme, no? Als EUA no crec que hi hagi cap limitació per programar com es vulgui. Llei de mercat, no?

» És natural que als Estats Units no tinguin aquests problemes, ja que el noranta per cent de les pel·lícules són en la seva llengüa i del seu propi país. Això també és vàlid per la majoria de països europeus. Hem d´emmirallar-nos en aquells països que utilitzen diverses llengües i de quina manera ho extrapolen a l´hora d´oferir el seu cinema. N´hi ha uns quants, no és un fet exclusivament català.

18. Vau rebre les famoses pressions per no tancar ahir?

» No, cap ni una. potser som molt petitons....

Encantat d"estar amb tots vosaltres i per les vostres preguntes. Fins la propera!